Biografia

Pedro Valls Duran
Pere Valls i Duran (1869 - 1935)

Pere Valls Duran

Pere Valls i Duran va néixer a Sabadell (Barcelona) l’any 1869 i va morir a la capital catalana el 1935. Va destacar com a contrabaixista i com a compositor així com per la seva tasca com a pedagog del contrabaix. Va iniciar els estudis de música a Sabadell, però més endavant es va traslladar a Barcelona per ampliar-los. Als divuit anys, ja amb un bon domini del contrabaix, va viatjar a la República Argentina i es va establir a Buenos Aires on va formar part de diferents orquestres. A Buenos Aires va poder ampliar els seus estudis d’harmonia i de contrapunt, així com els de contrabaix amb José Roveda, deixeble directe del gran contrabaixista italià Giovanni Bottessini. L’experiència que allà va adquirir tan amb el repertori simfònic com en l’operístic va ser decisiva en la seva carrera. L’etapa americana va acabar l’any 1892 quan, per raons familiars, va haver de tornar a Catalunya.

Aquell mateix any es va instal·lar a Barcelona i, durant els següents 30 anys, va ser un dels artistes més destacats del panorama musical català pel seu paper rellevant en quatre facetes: en primer lloc, com a intèrpret —va formar part de les millors orquestres de l’època, com l’Orquestra Pau Casals, la Banda Municipal de Barcelona o l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu—; en segon lloc, com a professor de contrabaix —va ser professor del Conservatori de Música del Liceu durant més de vint anys i per les seves classes van passar la major part dels instrumentistes de contrabaix del país, a part de ser autor d’un Mètode per a Contrabaix deutor de l’escola de Bottessini—; en tercer lloc, com a dinamitzador musical —amb la participació activa en diferents associacions musicals com la Unió de Músics de Catalunya, l’Associació Wagneriana de Barcelona o l’Associació Obrera de Concerts—; i en quart lloc, com a compositor.

Com a compositor Pere Valls va ser autor de més de cinquanta obres per a diverses formacions, però entre totes elles destaquen les dedicades al contrabaix. D’entre les seves obres per a contrabaix i piano destaquem la Suite Andaluza (1918) en quatre moviments —obra que actualment és de repertori en diverses escoles europees de contrabaix com per exemple a la Càtedra "Reina Sofía" de Madrid—les tres Fantasies per a contrabaix i orquestra (compostes entre 1894 i 1917) —una d’elles d’homenatge a Bottessini—, el Gran concierto obligado para contrabajo (1906), la Fantasía andante con variaciones, la Gran introducción y Tarantella, el Tema con variaciones para contrabajo, la Tarantella-concierto de contrabajo(1893) o la Romanza para Contrabajo y piano, obra que —en la seva transcripció per a violoncel— va ser estrenada pel mateix Pau Casals. El seu catàleg es completa amb obres per a orquestra, per a piano, per a grups de cambra, per a cobla, per a banda, per a instruments solistes, per a orquestra de ball i, fins i tot, una sarsuela.

Biografia completa

Podeu descarregar la biografia completa clicant aquest enllaç.